REGUARDONAR, [REGUORDONAR, REGORDONAR] v. a.

Recompensar, premiar.

"... confessa que creu nostre Senyor esser fort liberal Senyor, qui a cascu perdona liberalment e l reguardona altament de ses bones obres."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXII

"Mas com tu faras convit apella los pobres e debles e despoderats e flachs. E lladonchs sera benauyrats car aquests no t poden retre, mes seras tu reguardonat en los cells en la ressuressio dels Justs."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 81 v

"... que s seguirien altres aytan grans inconvenients, ço es, que los bons e los mals debades serien reguordonats o punits, la qual cosa seria contra la justicia de Deu."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. v, prosa III

"Aquest bon hom qui m a albergat, si m ha servit de son poder, e axi nos lo y volem regordonar en alguna cosa."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. v